Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Polítiques  > Polítiques europees  > Objectius climàtics i energètics 2030
 

Objectius climàtics i energètics 2030

Logo paquet UE 2030
El paquet estableix els nous objectius per l’horitzó 2030 en matèria de clima i energia per tal de enfortir la competitivitat, la seguretat, la sostenibilitat de l’economia i el sistema d’abastament de la UE.

 Els elements clau del marc per al 2030 establert per la Comissió son els següents:

1.  Un objectiu vinculant de reducció dels gasos d'efecte d'hivernacle: es pretén reduir les emissions un 40 % per sota del nivell de 1990 només prenent mesures a nivell nacional. A partir del 2020 la reducció anual del límit de les emissions s'incrementaria passant de l'actual 1,74 % al 2,2 %. Les emissions excloses del comerç de drets d'emissions hauran de ser reduïdes en un 30 % per sota del nivell del 2005 i aquest esforç caldrà repartir-lo entre tots els Estats membres. La Comissió convida el Consell i el Parlament Europeu a posar-se d'acord a finals del 2014 perquè la UE es comprometi a dur a terme la reducció del 40 % a principis del 2015 en el marc de les negociacions del nou acord sobre la lluita contra el canvi climàtic que se celebraran a París a finals del 2015.

2.  Un objectiu vinculant en matèria d'energies renovables a nivell de la UE: l'energia renovable tindrà un paper fonamental en la transició cap a un sistema energètic sostenible, segur i competitiu. Si es duu a terme tenint en compte el mercat i fet possible l'ús de tecnologies emergents, l'objectiu vinculant d'atènyer com a mínim el 27 % d'energies renovables el 2030 serà molt beneficiós pel que fa a les balances comercials energètiques, a la dependència de fonts energètiques locals, al creixement i a la creació de llocs de treball. A nivell de la UE cal un objectiu d'ús d'energies renovables per atreure inversions al sector. Tot i així, això no es traduirà en objectius nacionals a través de la legislació de la UE; és a dir, que els Estats membres tindran llibertat per reformar el seu sistema energètic en funció de les preferències nacionals i de les circumstàncies. L'objectiu europeu s'assolirà mitjançant el nou sistema de governança que es basarà en el plans energètics nacionals.

3.  Eficiència energètica: una millora de l'eficiència energètica contribuirà a assolir tots els objectius de la política energètica de la UE i sense ella no es podrà fer cap transició cap a un sistema energètic segur i sostenible. S'estudiarà el paper de l'eficiència energètica en el marc per al 2030 quan es revisi la Directiva sobre eficiència energètica a finals d'any.

4.  Reforma del mercat de drets d'emissió: la Comissió proposa crear una reserva que estabilitzi el mercat de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a començaments del pròxim període, és a dir, el 2021. Aquesta reserva abordarà el problema dels drets d'emissió excedents que s'ha creat en els últims anys i millorarà la resiliència del sistema davant de xocs importants ajustant la concessió de drets. La creació d'aquesta reserva, a més del retard acceptat recentment en la subhasta de 900 milions de drets fins al 2019-2020, ve recolzada per gran nombre d'interessats. Segons el que proposem avui, la reserva funcionaria d'acord amb normes predefinides que no deixarien cap marge d'actuació a la Comissió ni als Estats membres en la seva aplicació.

5.  Energia segura, assequible i competitiva: la Comissió proposa crear un conjunt d'indicadors per avaluar els progressos i oferir dades de cara a establir les polítiques necessàries. Aquests indicadors tenen a veure, per exemple, amb les diferències de preus de l'energia, amb la diversificació del subministrament i en la dependència de les fonts energètiques locals, així com en la capacitat d'interconnexió de les xarxes nacionals.

6.  Un nou sistema de governança: el marc per al 2030 proposa una nova governança basada en els plans nacionals per aconseguir una energia competitiva, segura i sostenible. Aquests plans nacionals es basaran en les orientacions de la Comissió i oferiran més seguretat als inversors i una més gran transparència i permetran una més gran coherència, coordinació i supervisió de la UE.

La comunicació que estableix el marc per al 2030 va acompanyada d'un informe sobre els preus i els costos de l'energia que compara els preus de la UE amb els dels seus principals socis comercials. Els preus de l'energia han augmentat a gairebé tots els Estats membres des del 2008 a causa principalment de la fiscalitat, però també a causa del cost tan alt que té la xarxa. La comparació amb els socis internacionals posa de manifest diferències cada vegada més grans amb els preus del gas practicats a Estats Units, la qual cosa podria anar en detriment de la competitivitat de les empreses europees d'alta intensitat energètica. Tot i això, la pujada dels preus de l'energia pot ser parcialment compensada per unes polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic rendibles, per uns mercats energètics competitius i per la millora de l'eficiència energètica.


 

Data d'actualització: 10.02.2014