Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > El canvi climàtic  > Glossari
 

Glossari

En aquest apartat us oferim una llista bàsica de termes associats al canvi climàtic per fomentar-ne la comprensió. També hi ha conceptes associats a les polítiques de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i a les d’adaptació als impactes sobre els sectors socioeconòmics i sistemes naturals. Aquest glossari prové de les definicions tècniques acordades pels experts científics de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), de la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides i de la Unió Europea.
 

Acord voluntari

Acord entre una autoritat governamental (Administració) i una o diverses parts privades (empreses o institucions) per establir mesures que contribueixin a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, més enllà del que estan obligats per la normativa.
 

Adaptació

Ajustament dels sistemes humans o naturals enfront d’entorns nous o canviants. L’adaptació al canvi climàtic es refereix als ajustaments en sistemes humans o naturals com a resposta a estímuls climàtics projectats o reals, o els seus efectes, d’una manera rendible o explotant-ne els beneficis potencials.
 

Addicionalitat

Reducció de les emissions de les fonts, o millora de l’eliminació per embornals, que és addicional a la que pogués produir-se en absència d’una activitat de projecte en el marc de l’aplicació conjunta o el mecanisme de desenvolupament net, tal com defineixen els articles del Protocol de Kyoto sobre aplicació conjunta i mecanisme de desenvolupament net.
 

Antropogènic

Resultant de o produït per accions humanes.
 

Any base

Un nivell projectat d’emissions futures respecte del qual es mesura l’èxit dels projectes de reducció d’emissions.
 

Aplicació conjunta

L’aplicació conjunta és un mecanisme flexible que habilita els països de l’annex I del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic per finançar projectes a fi de reduir emissions de GEH en altres països del mateix annex I perquè assoleixin els seus objectius de reducció d’emissions. A canvi, rebrà crèdits d’emissió anomenats unitats de reducció d’emissions (emission reduction units, URE).
 

Biocombustible

Combustible produït a partir de material sec orgànic o olis combustibles produïts per plantes. Entre els exemples de biocombustibles, hi ha l’alcohol (a partir de sucre fermentat), el licor negre procedent del procés de fabricació de paper, la fusta i l’oli de soja.
 

Biomassa

Massa total d’organismes vius en una zona o volum determinat; sovint s’hi inclouen les restes de plantes que han mort recentment (biomassa morta).
 

Bombolla europea

En el context de les negociacions del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la Bombolla europea és un acord entre els 15 estats membres de la Unió Europea que estableix com ha de repartir-se internament la quota del 8% de reducció conjunta que constitueix el seu compromís al Protocol de Kyoto. La Unió Europea i cadascun dels seus estats membres són parts del Conveni.
 

Canvi climàtic

Alteracions en el sistema climàtic produïdes, en part, per l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle com a conseqüència de l’activitat humana, sobretot en els països desenvolupats.
 

Comerç internacional de drets d’emissió (International Emission Trading o IET)

L’IET és un mecanisme flexible pel qual un país de l’annex B del Protocol de Kyoto que ha aconseguit reduir les emissions més enllà dels seus compromisos pot vendre a un altre país de l’annex B que no arribi a l’objectiu previst al Protocol les unitats de reducció d’emissions necessàries per complir la seva quota. En l’IET, les unitats de reducció d’emissions s’anomenen quantitats assignades (assigned amounts, AAU).
 

Conferència de les parts (COP)

Organisme superior del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic encarregat d’examinar regularment l’aplicació de la Conveni. Fins a l’actualitat, s’han reunit anualment des de 1995 amb l’objectiu de concretar les regles d’aplicació eficaç del Conveni i del Protocol de Kyoto.
 

Desforestació

Conjunt de pràctiques o processos induïts per l’acció de l’ésser humà que porten a la pèrdua de massa forestal d’un territori determinat. Per exemple, convertir un bosc en una zona no boscosa.
 

Diòxid de carboni (CO2)

Gas que es produeix de manera natural, i també com a subproducte de la combustió de combustibles fòssils i biomassa, canvis en l’ús del sòl i altres processos industrials. És el principal gas amb efecte d’hivernacle antropogènic que afecta l’equilibri de radiació del planeta. És el gas de referència davant el qual es mesuren altres gasos amb efecte d’hivernacle, i, per tant, té un Potencial d’escalfament mundial d’1.
 

Embornals

Reservori que absorbeix o emmagatzema carboni com a part del cicle natural del carboni. Els embornals més comuns són l’oceà, l’atmosfera, el sòl, els boscos i la vegetació.
 

Forestació

Acció de poblar amb espècies forestals un terreny que ha estat desforestat, com a mínim, des de fa 50 anys. Altrament dit, és l’acció de plantar nous boscos sobre terrenys que no han contingut boscos en el passat.
 

Gasos amb efecte d’hivernacle

Components gasosos de l’atmosfera que absorbeixen i reemeten radiació infraroja, produïts tant per processos naturals com d’origen antropogènic. Els gasos amb efecte d’hivernacle regulats al Protocol de Kyoto són sis: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC) , hexafluorur de sofre (SF6) i trifluorur de nitrogen (NF3).
 

Mecanismes flexibles o de Kyoto

El Protocol de Kyoto estableix tres mecanismes per augmentar la flexibilitat i reduir el cost que origina assolir l’objectiu de reducció d’emissions. Aquests mecanismes són: el mecanisme de desenvolupament net (Clean Development Mechanism, CDM), l’aplicació conjunta (Joint Implementation, JI) i el comerç internacional d’emissions (International Emissions Trading, IET). L’aplicació dels mecanismes flexibles és suplementària a les mesures nacionals adoptades i suposa una reducció de les emissions addicionals envers les que s’haguessin produït de no realitzar-se el projecte.
 

Mecanismes de desenvolupament net (Clean Development Mechanism o CDM)

El CDM és un mecanisme flexible que habilita els països de l’annex I del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic per finançar projectes a fi de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en països no inclosos a l’annex I (països en desenvolupament), amb la finalitat de fer front a les necessitats de desenvolupament sostenible del país amfitrió. Amb aquesta inversió, el finançador rebrà bonificacions o crèdits d’emissió anomenats Unitats de reducció certificades d’emissions (certified emission reductions, CER).
 

Mitigació

Intervenció antropogènica per reduir les fonts o millorar elsembornals de gasos amb efecte d’hivernacle.
 

Països inclosos en l’annex I del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

L’annex I inclou els països originaris de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OECD, sigles en anglès), la Unió Europea i els països de l’Europa central i de l’est amb economies en transició. Segons l’article 4.2.a i b del Conveni, els països de l’annex I es comprometen a assolir l’objectiu de reducció d’emissions de manera individual o conjunta, per a l’any 2000, segons els nivells de 1990. No obstant això, els països que van ratificar el Protocol de Kyoto van arribar al compromís jurídicament vinculant de reduir les emissions en un 5,2%.
 

Països no inclosos en l’annex I del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

Són majoritàriament països en desenvolupament. Alguns són reconeguts pel Conveni com a especialment vulnerables als efectes negatius del canvi climàtic, en particular els països amb zones costaneres baixes o amb zones exposades a sequera i desertificació. D’altres, com els països l’economia dels quals depèn particularment de la producció i l’exportació de combustibles fòssils, són més vulnerables als possibles efectes adversos de les mesures de resposta als canvis climàtics. Els països no inclosos en l’annex I no tenen obligació de presentar un inventari anual independent d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però sí que han pres el compromís de fer estimacions d’inventaris de gasos amb efecte d’hivernacle.
 

Països inclosos en l’annex II del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

L’annex II inclou els països originaris de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OECD, sigles en anglès) i la Unió Europea, però no els països amb economies en transició. Segons el Conveni, els països de l’annex II han de proporcionar ajuda financera als països en vies de desenvolupament perquè compleixin les seves obligacions. També s’espera que fomentin la transferència de tecnologies mediambientals favorables als països en vies de desenvolupament.
 

Països de l’annex B del Protocol de Kyoto

Són aquells països desenvolupats que han acordat reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’annex B inclou els membres de l’OECD, Europa central i de l’est i la Federació Russa. La llista és similar però no idèntica a la dels països de l’annex I del Conveni.
 

Permís d’emissió

Atribució no transferible o negociable de drets d’una autoritat administrativa (organització intergovernamental, organisme governamental central o local) a una entitat regional (país o àrea subnacional) o sectorial (una empresa determinada) perquè pugui emetre una determinada quantitat d’una substància.
 

Aforestació

Plantació de boscos en terres que havien contingut boscos prèviament però que van ser convertides a qualsevol altre ús.
 

Regeneració

Renovació de grups d’arbres, ja sigui de manera natural (en el mateix lloc o en llocs adjacents, o per llavors dispersades pel vent, els ocells o altres animals) o de manera artificial (mitjançant plantació directa).
 

Reunió de les Parts del Protocol de Kyoto (MOP)

La Conferència de les Parts en la Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic ha d’actuar com a Reunió de les Parts (MOP), l’organisme suprem del Protocol de Kyoto. Només els països ratificants del Protocol de Kyoto poden participar en les deliberacions i prendre-hi decisions. La primera Reunió de les Parts (MOP 1) es va celebrar a Mont-real l’any 2005, al mateix temps que l’onzena Conferència de les Parts (COP 11).
 

Silvicultura

Ciència que estudia la gestió dels boscos i el seu aprofitament racional.
 

Unitat d’emissió atribuïda (UCA)

Igual a 1 tona (mètrica) d’emissions de CO2 equivalent, calculades utilitzant el potencial d’escalfament mundial.
 

Unitat de reducció d’emissions (ERU)

Igual a 1 tona (mètrica) d’emissions de CO2 equivalent reduïdes o segrestades segons la decisió d’un projecte d’aplicació conjunta, calculades d’acord amb el potencial d’escalfament mundial.
 

Unitat de reducció certificada d’emissions (CER)

Igual a 1 tona (mètrica) d’emissions de CO2 equivalent reduïdes o segrestades mitjançant un projecte de mecanisme de desenvolupament net, calculades d’acord amb el potencial d’escalfament mundial.
 

Usos del sòl, canvis de l’ús del sòl i silvicultura (Land Use, Land-use Change and Forestry o LULUCF)

El Protocol de Kyoto estableix en el paràgraf 3 de l’article 3 que les variacions netes de les emissions per les fonts i l’absorció pels embornals dels gasos amb efecte d’hivernacle que es deriven dels canvis en l’explotació del sòl provocats per l’home i les activitats forestals –des de l’any 1990 restringides a la repoblació forestal, la reforestació i la desforestació-, mesurats com a variacions verificables en les acumulacions de carboni en cadascun dels períodes de compliment obligatori, s’han d’emprar per complir els compromisos de les parts inclosos a l’annex I fixats en aquest article. D’acord amb els articles 7 i 8, s’han de revisar les emissions per les fonts i l’absorció pels embornals dels gasos amb efecte d’hivernacle relacionats amb aquestes activitats, i cal donar-ne una informació clara i verificable.
 
Data d'actualització: 22.10.2014