Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > L’Oficina Catalana del Canvi ...
 
Dimarts, 18 de juliol de 2017

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic publica un estudi sobre l’adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l’Alt Pirineu i Aran

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc del projecte Life MEDACC i amb la col·laboració de l’empresa l’Espigall, publica l’estudi Adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l’Alt Pirineu i Aran: riscos i oportunitats.


Estudi_adaptació_sector_agrícola

Els objectius de l’estudi són:

  • Obtenir una radiografia sintètica del sector agrícola de l’Alt Pirineu i l’Aran i del seu potencial econòmic actual. Identificar els sòls d’idoneïtat agrícola.
  • Detectar els principals impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura pirinenca.
  • Determinar els cultius susceptibles de ser recuperats o mantinguts a l’Alt Pirineu i l’Aran i les noves oportunitats que obre el canvi climàtic.
  • Estimar el total de producció agrícola i el valor de mercat en diferents escenaris de producció i les repercussions sobre l’ocupació laboral (la possibilitat de fixar població en el territori).

Les hipòtesis prefixades a l’estudi són:

  • Cal un canvi d’enfoc productiu: de l’actual agricultura per a l’alimentació animal cap a una agricultura per a l’alimentació humana.
  • Cal incentivar la pastura extensiva –majoritàriament ara estabulada- com a garantia que permeti alliberar sòl agrícola a les valls per a la producció d’aliments per al consum humà, mantenint i millorant el paisatge i els ecosistemes que depenen del pasturatge, alhora que contenen l’aforestació.
  • Els recursos hídrics de l’àmbit estan en regressió i, per tant, les potencialitats per a crear noves zones de regadiu per a diversificar l’agricultura són reduïdes.

L’estudi demostra que el canvi climàtic afectarà significativament l’agricultura de l’Alt Pirineu i Aran fent penetrar d’una manera evident el clima mediterrani sec cap a les valls més frescals en l’horitzó 2030-2050. Alhora, el rigor dels hiverns serà menor i els dies de gelada es reduiran dràsticament a tot l’àmbit. Els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs.

Si es disposés d’aigua il·limitada a totes les parcel·les agrícoles, les previsions climàtiques per al 2030-50 permetrien incrementar la producció, en especial a les comarques més frescals. Val a dir, però, que aquesta situació es considera improbable (l’aigua mai no és il·limitada, ans al contrari) i, amb la configuració actual dels regadius, l’impacte del canvi climàtic modificarà la distribució dels cultius, especialment a les zones de secà.

D’aquesta manera, actualment, els ingressos bruts del sector agrícola al Pirineu s’estimen en 84,3 M€ i en l’escenari 2030-50 hi haurà una reducció estimada d’ingressos del 8,9%. Evitar aquest impacte negatiu ha de ser el motor que impulsi un canvi que haurà de ser especialment important a les grans zones de l’àmbit on no hi podrà arribar o no està previst que hi arribi el regadiu.

Per tant, la diversificació real de cultius hauria de produir-se als secans on el marge de maniobra serà molt més petit que a les zones de regadiu. En aquests espais, els cultius de tipologia mediterrània (vinya, olivera, cereals,...) i alguns fruiters de poques demandes hídriques seran els més afavorits. Per contra, alguns cultius tradicionals del secà pirinenc, com ara la patata, patirà una forta regressió o d’altres de nova implantació, com ara la pomera o la perera, hauran de fer-se un lloc als espais de regadiu i competir amb farratges, horta o d’altres productes que poden tenir un major valor afegit.

En aquest sentit, el canvi climàtic pot ser el desllorigador per iniciar una modificació a fons de l’economia agrària de l’Alt Pirineu i Aran que s’hauria de basar en:

  • Primer, increment de la pastura extensiva als prats alpins i a les zones no agrícoles de les valls com a garantia per alliberar pressió sobre el sòl agrícola i revertir la tendència a l’embosquinament i a la pèrdua de biodiversitat associada.
  • Segon, amb aquesta proposta d’intensificació de la pastura extensiva es podrien alliberar 26.103 ha de superfície agrícola destinables a produccions per alimentació humana en funció del màxim rendiment econòmic i del mínim consum d’aigua. Els ingressos bruts del sector agrícola en l’escenari futur podrien arribar als 181,1 M€ (78,3% corresponents a la part dels 10 cultius enfocada a alimentació humana) enfront dels 84,3 M€ actuals o dels 76,7 M€ previstos per al mateix escenari 2030-50.